El 2026 es compleixen 40 anys de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, un procés que ha tingut un impacte notable en el desenvolupament econòmic, social i territorial del Baix Llobregat. Al llarg d’aquestes dècades, els fons europeus —com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), els fons de cohesió o, més recentment, el programa Next Generation EU— han contribuït a modernitzar infraestructures, impulsar la innovació, fomentar l’ocupació i promoure la sostenibilitat en una comarca històricament industrial que ha sabut reinventar-se.
La transformació del territori ha anat lligada a la participació en programes europeus com URBACT, Interreg, Erasmus+ o Horizon Europe, que han permès desenvolupar projectes vinculats a la regeneració urbana, la transició energètica, la digitalització, la formació i la cooperació entre ciutats europees. Més enllà dels recursos econòmics, aquests programes han generat coneixement, intercanvi d’experiències i noves oportunitats de col·laboració internacional per als municipis del Baix Llobregat.
En aquest procés, institucions com la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han tingut un paper clau. A través del suport tècnic, la coordinació de projectes i l’acompanyament als ajuntaments han facilitat que molts municipis puguin accedir a programes europeus i integrar les polítiques comunitàries en les seves estratègies de desenvolupament local.
Diversos municipis del Baix Llobregat han estat històricament i especialment actius en aquest àmbit. Ciutats com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Molins de Rei o Gavà han participat des de fa anys en projectes europeus relacionats amb la innovació urbana, la sostenibilitat, l’educació o el desenvolupament econòmic local, contribuint a posicionar la comarca en xarxes de cooperació internacional.
En els darrers anys, altres municipis també han fet una aposta decidida per reforçar la seva presència en l’àmbit europeu. És el cas de Cervelló, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Vicenç dels Horts o Castelldefels, que han impulsat projectes vinculats a la sostenibilitat, la innovació i la participació en xarxes europees de ciutats.
El cas de Castelldefels és especialment significatiu, ja que la voluntat d’europeïtzar i internacionalitzar la ciutat ha estat compartida per diferents governs municipals de diferent ideologia. Aquesta aposta es va iniciar durant l’etapa en què Esther Niubó, aleshores regidora del govern liderat pel PSC i actual consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, va impulsar les primeres iniciatives per posicionar la ciutat en projectes europeus. Posteriorment, aquesta línia de treball ha estat continuada i reforçada per l’actual alcalde Manu Reyes, del Partit Popular de Catalunya, que ha sabut consolidar aquesta estratègia.
Després de 40 anys d’integració europea, el Baix Llobregat s’ha consolidat com un territori dinàmic i connectat amb Europa. La combinació de fons europeus, cooperació institucional i iniciativa municipal ha estat determinant per impulsar projectes transformadors i reforçar el posicionament del territori dins l’espai metropolità i europeu. El repte de futur és continuar aprofitant les oportunitats que ofereixen les polítiques europees per avançar cap a un desenvolupament més sostenible, innovador i inclusiu.