Abogado, consultor y europeísta convencido.

Desde hace varios años soy optimista con la aventura europea, un camino en constante movimiento y evolución.

Creo en una Europa donde la ciudadanía sea su eje central.

Una Europa fácil, cercana y accesible, con una ciudadanía motivada, implicada y participativa.

Pero también miro al mundo que nos rodea como nuestro espacio natural de convivencia y solidaridad.

Con este blog quiero compartir algunos pensamientos y reflexiones, algunas colaboracions de buenos amigos y amigas, y ciertas notas cotidianas de esta Unión Europea que nos aporta cada día oportunidades y nuevos retos.

Seguimos en contacto!

 El Tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees signat el 12 de juny de 1985 i que va entrar en vigor l’1 de gener de 1986, va ser per a molts de nosaltres el retorn a la causa comuna europea i al nostre espai vital comunitari. En aquests més de vint anys, els avenços en el nostre país han estat extraordinaris i espectaculars. En una part molt important gràcies als fons europeus que hem rebut, especialment els regionals i de cohesió, que ens han permès modernitzar i transformar els nostres pobles i ciutats, i per tant la nostra societat. Europa és la història d’un èxit.

Actualment hem passat d’un clar impuls a una desconcertant incertesa. Hem decidit avançar en l’ampliació sense una prèvia aprofundiment. És a dir, hem passat a ser 27 Estats membres que conformen l’actual Unió Europea sense actualitzar les regles de joc i adaptar les institucions. Pero després de l’entrada en vigor delTractat de Lisboa el passat 1 de desembre, no podem seguir paralitzats, ara cal actuar. Ja no hi ha excuses, tenim una eina de treball que ens ha costat 8 anys de negociacions, debats, reflexions, i ara hem de passar a l’accció i als fets.

En aquest sentit la Presidència Espanyola té una gran responsabilitat doncs haurà de inciciar la seva aplicació.

 La Unió Europea és cada dia més present en la vida dels ciutadans i ciutadanes, però Europa necessita pedagogia, ha de ser explicada i entesa, ha de ser compartida i sentida com a pròpia. Els municipis són fonamentals i han de ser protagonistes i no han de deixar passar l’ocasió per ser-ho. La Unió Europea necessita de la seva implicació per arribar a la ciutadania. Ens trobem davant d’una Unió Europea que necessita millorar les seves institucions per convertir-les en més eficaçes, més properes i assumibles per a la ciutadania, que donin respostes clares i concises als problemes, que proposin i impulsin solucions a les necessitats reals de la ciutadania, com l’ocupació, la lluita contra la pobressa, l’exclusió social, l’habitatge, l’educació, la seguretat, etc …el Tractat de Lisboa ho permet, pero també s’ha de tenir voluntat i decisió per fer-ho.

Els Governs Locals són la base territorial on s’executen les polítiques comunitàries. Més del 75% de les lleis que s’aproven al final de l’any en un Estat membre, són transposicions de normes que s’han aprovat prèviament a Brussel.les, i per tant el 75% de decisions que es prenen en un ens local vénen condicionades prèviament de manera directament o indirectament per decisions preses en les institucions europees. Decisions que ens afecten en la nostra vida diària.

 Els ciutadans i ciutadanes han de ser conscients que formen part d’un espai comú amb problemes i necessitats que s’han de resoldre, i que fer-ho a nivell europeu, moltes vegades, és l’única solució viable, ja que les institucions comunitàries aporten els instruments per a això.

Durant gran part del trajecte del procés de construcció europea els motors i líders han estat els diferents governs dels estats membres. De fet, avui encara en part això és així. Però el que ha variat és que ja no poden ser-ho en exclusiva i per tant han d’ compartir protagonisme amb altres nivells de govern i d’administració pública, especialment la regional i la local, com també amb la ciutadanía.

En complir els 25 anys de la signatura del Tractat d’Adhesió d’Espanya i Portugal, el passat 1 de gener s’iniciat la quarta Presidència Espanyola de la UE. És evident que es una gran oportunitat per projectar-se com a país i com a societat cap a l’exterior, per influir en els assumptes del món i per cooperar amb els pobles vulnerables. Però també és una bona oportunitat perquè els governs locals i la ciutadnía aprofitin l’ocasió per participar de forma activa i siguin també protagonistes en aquesta Presidència.

 JOAQUIM MILLAN

Poques setmanes després del XX anniversari de la caiguda del Mur de Berlín, i de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (1 de desembre de 2009) i pocs dies després de l’inici de la 4rt Presidencia Espanyola del Consell la Unió Europea, ja tenim nous càrrecs i noves cares. Als recents càrrecs i  cares de Herman Van Rampuy i Catherine Ashton ara ja tenim els nous Comisaris/es. Amb 488 vots a favor , 137 en contra i 72 abstencions dels (també nous des del passat 7 de juny) diputats/des del Parlament Europeu, el que representa la majoria absoluta de la cambra. No obstant, el nou col·legi de comissaris (entre ells Joaquín Almunia, un dels vicepresidents) està presidit, per segona vegada consecutiva, per José Manuel Durao Barroso.

Tenim cinc anys per passar a l’ACCIÓ! Amb uns resultats més aviat pobres de la Cimera de Copenhaguen, amb una perdua de pes mundial en favor de la Xina, India, Brasil,….amb una crisis global que ens afecta de forma directa i que no acabem de resoldre de forma coordinada i conjunta, amb una necesitat de tenir un paper actiu en el món, amb el debat energetic obert, i molts d’altres problemes que tenim damunt la taula, la Unió Europea necesita, ara més que mai, ACTUAR.

La ciutadania necesita que la Unió Europa actui com ho demostren els darrers resultats de l’eurobarómetre, i actui el més aviat possible.

Des de la ciutadania tan sols ens queda dir: Endevant i sort!

JOAQUIM MILLAN