2009 passarà a la història com un any clau en la dinàmica de les relacions internacionals. La crisi financera global, la Cimera del G20 de Londres, la Cimera d’Istanbul sobre l’Aliança de les Civilitzacions, la Conferència sobre el canvi climàtic de Copenhaguen, entre d’altres són esdeveniments que reflecteixen el nou model d’entesa que va molt més enllà de les nacions. Sembla que ningú ja no discuteix la necessitat d’actuar de manera global davant esdeveniments que marquen l’agenda internacional, no tant sols política sinó també la social i econòmica.
En aquest panorama de relacions internacionals que desperten l’atenció de tothom, la ciutadania qüestiona més que mai el rol que té i ha de tenir la Unió Europea. Ens trobem davant d’una nova legislatura del Parlament Europeu i, per tant, la renovació de la mateixa Comissió Europea, però hi ha d’altres elements importants sobre la taula com ara l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la posada en marxa de la Unió per la Mediterrània, el desenvolupament del principi de la cohesió territorial, la revisió de l’Estratègia de Lisboa que fomenta la societat del coneixement i la innovació.Aquesta agenda internacional i europea té un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, en la definició i implementació de les polítiques públiques locals. En aquest sentit, els governs locals han de vetllar perquè es doni resposta a les necessitats i demandes de la ciutadania, tot actualitzant el disseny de les polítiques a aquestes noves preocupacions.
La Unió Europea té la voluntat de promoure la cohesió social, econòmica i territorial. Aquest ha estat el motor del seu naixement i del desenvolupament de les seves institucions i polítiques. Però, no podem oblidar que continua sent una gran desconeguda per a una part de la ciutadania. A més, i tal com acostuma a passar en els moments de crisi, és una entitat criticada per moltes raons com ara la manca de visibilitat, d’aterratge en el local, la burocràcia, el model de treball i gestió, etc …
Aquestes i altres han estat els temes que s’han debatut durant aquest dos dies, essent una ocasió magnífica per conèixer de prop els nous reptes que es perfilen per a una Europa del segle XXI on els poders locals tenen molt a dir i a fer.