PERQUÈ ENS CAL GARANTIR ELS DRETS HUMANS DE LES PERSONES GRANS?

/, NOTICIES/PERQUÈ ENS CAL GARANTIR ELS DRETS HUMANS DE LES PERSONES GRANS?

PERQUÈ ENS CAL GARANTIR ELS DRETS HUMANS DE LES PERSONES GRANS?

 

Neus Pociello Cayuela, Directora de la Fundació Aroa, membre del Grup de Composició Oberta sobre Envelliment de Nacions Unides i Responsable de l’Àrea Internacional de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família.

Ens trobem en un moment en què la situació demogràfica ens ha de donar una empenta per reflexionar al voltant de com envellim, amb quina qualitat de vida i quin és el paper que juguem a la societat quan ens fem grans.

Les projeccions demogràfiques a llarg termini revelen que la UE està tenint un procés d’envelliment que augmentarà significativament les properes dècades; es preveu que la població total  augmentarà de 511 milions al 2016 a 520 Milions al 2070, però la població en edat laboral (15-64) disminuirà significativament dels 333 milions (2016) als 292 milions (2070) a causa de la fertilitat, l’esperança de vida i la dinàmica de flux migratori¹. Això suposa que el nombre de persones majors de 60 anys a la UE augmentarà ens dos milions de persones per any. A més a més, la proporció de dependència demogràfica (persones de 65 anys o més en relació a les de 15 a 64 anys) ha passat del 25% (any 2010) al 29,6% (2016) i es preveu que augmentarà encara més fins arribar 51,2% al 2070. Això implica que a la UE es passarà de quatre persones en edat de treballar per a cada persona major de 65 anys (dades del 2010) a dues persones (2070).²

Tot i això, haig de reconèixer que l’envelliment de la població no em sembla una bona base per enfocar la garantía de drets humans ni la cobertura obligatòria de les recomanacions marcades pels Tractats Europeus i Internacionals, però si que cal acceptar que si els i les responsables de les politiques públiques no reaccionen davant d’aquestes dades, davant la preocupació perquè el sistema s’esfondri, quan ho faran? Quan podrien ser una prioritat aquest grup de persones que no són valorades a la societat perquè, suposadament, no només no contribueixen al creixement social i econòmic, sinó que són un destorb que genera despesa?

El repte demogràfic d’Europa ha de ser una oportunitat per fer un canvi de paradigma en l’enfocament de l’envelliment.

En primer lloc, cal incorporar l’enfocament de cicle de vida; perquè envellir, envellim des del moment en què naixem i no des del moment en què ens jubilem. I si pensem des d’aquesta òptica ens poden sorgir algunes qüestions: Quan deixem la vida laboral deixem la vida “activa”? Deixem de produir, de contribuir amb experiències, coneixements i accions que són necessàries pel desenvolupament social? Perquè parlem de persones grans posant “al mateix sac” a generacions amb necessitats i voluntats totalment diferents, com si això de la vellesa fos un “calaix sense fons”?

En segon lloc, cal reconèixer que encara plantegem les solucions des d’una perspectiva que perpetua l’edatisme (discriminació per edat) i obvia les discriminacions que l’atravessen, principalment les discriminacions de gènere. Cal fer una reflexió sobre com, encara, ens proposem “resoldre” la situació amb mesures que donen un paper passiu a les persones grans i invisibilitzen totalment les seves contribucions, per exemple respecte l’economia de les cures, i deixant de banda la obligatorietat de garantir una vida lliure, saludable, autònoma i amb plena participació social i democràtica, per totes les persones al llarg de la vida.

Donar veu, escoltar les demandes, garantir una vida amb una renda que permeti viure amb dignitat,  una participació més activa al mercat laboral i posar en valor l’activitat en l’àmbit comunitari i familiar pot ser una oportunitat per reduir la pressió sobre els pressupostos públics i una millor manera d’afrontar l’envelliment demogràfic d’una manera tan equitativa per a totes les generacions.

Solucions per garantir els drets humans de les persones grans que proposen més de 100 entitats europees, en un manifest per incidir en les eleccions europees 2019 i que presentaran divendres 5 d’octubre a l’Aula Europa seu de les institucions Europees a Barcelona.

http://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/oficina-a-barcelona/debat-sobre-envelliment-actiu-amb-age-europe-i-ver%C3%B3nica-lope

+ INFO:

The 2018 Ageing Report, European Commission
²Underlying Assumptions & Projection Methodologies: https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/economy-finance/ip065_en.pdf
¹Economic & Budgetary Projections for the 28 EU Member States (2016-2070): https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/economy-finance/ip079_en.pdf
Towards an Age-friendly European Union by 2020. Age Platform Europe (2012): https://www.age-platform.eu/sites/default/files/Towards_an_Age_Friendly_EU_FINAL.pdf
Eurostat (2017): https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Population_structure_and_ageing
Manifest complert: https://www.age-platform.eu/content/age-manifesto-european-elections-2019
Per | 2018-10-02T16:24:11+00:00 octubre 2nd, 2018|OPINIO, NOTICIES|Comentaris tancats a PERQUÈ ENS CAL GARANTIR ELS DRETS HUMANS DE LES PERSONES GRANS?