LA CONTRIBUCIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA A LA NOVA AGENDA URBANA

//LA CONTRIBUCIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA A LA NOVA AGENDA URBANA

LA CONTRIBUCIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA A LA NOVA AGENDA URBANA

Oriol Illa, president d ela Taula del Tercer Sector Social Baixa Qualitat.jpg

Oriol Illa, Director de l’Àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Alguns dels documents més importants que aproven caps d’estat i de govern en l’àmbit internacional, tals com la Nova Agenda Urbana sorgida del congrés Habitat III, l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, amb els 17 Objectius de desenvolupament sostenible, els Acords de París del 2015 sobre el canvi climàtic o el Consens Europeu sobre el Desenvolupament, tenen un element en comú: situen les ciutats i les àrees metropolitanes com els actors més capacitats per dur a terme, implementar i executar les polítiques públiques que calen per assolir els objectius que la pròpia agenda internacional estableix. Objectius d’àmbit global com la reducció de les desigualtats, una economia amb baixes emissions de CO2 o la construcció de ciutats segures i resilients, per posar-ne alguns exemples, són fites que només s’aconseguiran si les ciutats i les àrees metropolitanes, conjuntament amb els actors locals, es comprometen a desplegar polítiques que facin possible els grans acords rubricats per mandataris d’àmbit nacional i/o estatal.

Quan es va celebrar la conferència de Nacions Unides en temes urbans l’any 1976 a Vancouver, Habitat I, la població urbana mundial era del 37’9%. 20 anys després a Istanbul, on es celebrava Habitat II, el percentatge va pujar al 45’1%. I a Quito, on es va celebrar Habitat III l’octubre del 2016, la població urbana ja s’enfilava al 54’5%. El paper de les ciutats i les metròpolis és clau per poder complir els objectius acordats internacionalment. Les dades econòmiques, la concentració de recursos i l’evolució demogràfica prevista així ho demostren. Hi ha un creixement urbà sense precedents en les darreres dècades i les previsions diuen què, l’any 2030, gairebé el 60% de la població mundial viurà en zones urbanes, poc més de 5.000 milions de persones. D’aquesta xifra, el 95% de l’expansió urbana en les properes dècades serà en països en vies de desenvolupament.

Però aquesta urbanització accelerada també comporta grans problemes i reptes als quals fer-hi front. Per exemple: (1) 828 milions de persones viuen en barris precaris/marginals i el nombre segueix augmentant, (2) les ciutats del mon ocupen només el 3% de la superfície de la Terra, però representen del 60 al 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni, (3) la ràpida urbanització està exercint pressió sobre els subministraments d’aigua dolça, aigües residuals, les condicions de vida i la salut pública, (4) la insuficiència de serveis bàsics per donar cobertura a tota la població és un fet i (5) el creixement urbà incontrolat i no planificat augmenta la vulnerabilitat de les ciutats als desastres.

Encara que sembli paradoxal, ateses les dificultats i problemàtiques que es concentren a les grans zones urbanitzades, és precisament en les ciutats i metròpolis on trobarem les solucions a aquests problemes. L’alta densitat de les ciutats pot aportar millores en la eficiència i la innovació tecnològica mentre es redueix el consum de recursos i d’energia. Les ciutats poden ser font de solucions als problemes als que s’enfronta el món actualment, no només la causa. Si està ben planificada i ben gestionada, la urbanització pot ser un instrument poderós per aconseguir un desenvolupament sostenible per a tots els països. És necessari millorar la planificació i la gestió urbanes per a que els espais urbans siguin més inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Per aplicar aquestes solucions calen instruments i mecanismes que afavoreixin la presa de dacions, una governança metropolitana o un  finançament adequat que estigui en consonància amb les responsabilitats que recauen a l’àrea metropolitana responsable de proveir els serveis públics mínims.

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, volem aportar tot el nostre coneixement i experiència, així com escoltar i debatre amb diferents experts i expertes d’arreu del món. Per això hem organitzat el Congrés Internacional PostHabitat3 que es celebrarà a la ciutat de Barcelona els dies 22-24 de maig de 2018 i que té com a objectiu contribuir al debat internacional sobre la Nova Agenda Urbana, posant sobre la taula els elements clau que han de conformar el nou model urbà i metropolità.

Per | 2018-03-24T11:38:37+00:00 març 24th, 2018|OPINIO|Comentaris tancats a LA CONTRIBUCIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA A LA NOVA AGENDA URBANA