brexitJOAQUIM MILLAN

 

Els europeistes convençuts de què el projecte europeu, que coneixem actualment com Unió Europea, és un bon projecte, però darrerament en males mans, ja ho veiem venir.
Els objectius reals d’aquest projecte actualment no són els de l’any 1986 quan nosaltres vàrem entrar a formar-hi part. De fet, no tenen molt a veure amb la finalitat de la seva creació malgrat cada 9 de maig, dia d’Europa, ens volem creure tot recordant les paraules i voluntats dels seus fundadors.
Si és veritat que hem avançat molt però és evident que no hem aconseguit quelcom fonamental que és conformar una ciutadania europea.
El cinisme pervers dels governs de torn dels Estats i el seu doble llenguatge han convertit el projecte en una Europa a la carta. Ara mateix ni tan sols podem parlar d’una Europa a dues velocitats o intensitats.
Malgrat els esforços d’alguns comissaris europeus, d’un grapat de funcionaris de les institucions europees, i d’una minoria de la ciutadania compromesa en el projecte, la realitat s’acabat imposant.
De fet, el projecte europeu ja va patir un primer cop al decidir ampliar sense saber quin era el camí a recórrer. Quan vàrem passar de 15 a 25, després a 27 i finalment a 28 ho vàrem fer sense tancar primer quina era l’estratègia per aconseguir l’objectiu final.
Després va caure l’anomenada “Constitució Europea” quedant substituïda per un Tractat de Lisboa, acord tradicional entre els Estats membres que són els veritables socis d’aquesta Unió Europea.
Amb la crisi econòmica i financera es va iniciar la pèrdua de valors i d’un objectiu comú compartit fins aleshores, que posteriorment s’ha agreujat per la crisi institucional i dels refugiats.
Amb el resultat del Brexit el projecte europeu, tal com l’entenen els europeistes, ha quedat definitivament tocat. Però no es culpa dels britànics, es culpa dels governs dels Estats que amb una manca de lideratge, de visió a mitjà i llarg termini i de valentia política han preferit l’Europa “a la carta” a l’Europa unida políticament, solidaria i justa socialment, forta e innovadora econòmicament, però per sobre de tot una Europa amb valors i amb una ciutadania compromesa, responsable i partícip del projecte europeu.
Potser perquè sóc de caràcter optimista i lluitador segueixo creient que ara més que mai necessitem + EUROPA de la ciutadania, dels valors i en plural.