Violències masclistes: qüestió privada o de drets humans?

//Violències masclistes: qüestió privada o de drets humans?

Violències masclistes: qüestió privada o de drets humans?

Neus Pociello i CayuelaDirectora de la Fundació Aroa.

Els sistemes de gènere se sustenten en valors i creences, fortament arrelades en els imaginaris col·lectius i en múltiples institucions que els legitimen i reprodueixen com la família, els mitjans de comunicació, les institucions educatives, jurídiques, econòmiques, entre d’altres.

Des del naixement, cada persona rep constantment missatges, explícits i implícits, que indiquen el patró de feminitat i masculinitat “adequat”. Aquests missatges exerceixen pressió per complir amb diverses funcions i expectatives que sorgeixen, segons el seu gènere socialment estructurat, i acaben cristalitzant-se en valors patriarcals que remarquen les diferències entre els homes i les dones. D’aquesta manera, les dones i els homes, accepten, i s’esforcen per desenvolupar-se complint aquests rols imposats per la societat, quedant “atrapades” i “atrapats” en aquests estereotips.
A més, normalment el sexe d’una persona és considerat un factor de predicció important de les seves habilitats, interessos i comportaments. És habitual que els homes rebin una valoració positiva si són dinàmics, forts, agressius, independents i competitius,…mentre que les dones reben una valoració positiva si són sol·lícites, amables, simpàtiques i passives (Consell d’Europa, 2009).

Aquests estereotips de gènere perpetuen les desigualtats de gènere a la societat i reforcen les relacions de poder entre dones i homes en tots els àmbits de la vida:familiar,laboral, comunitari,educatiu,de la salut,… i desemboquen, com a conseqüència més deplorable, en les violències masclistes.

Les violències masclistes s’han d’abordar com una qüestió de drets, són una violació de drets humans i de dignitat humana, que cal adreçar urgentment a tots els estats de la Unió Europea, tal com reconeix el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa, per la lluita contra les violències vers les dones i les nenes, que va entrar en vigor l’agost del 2014 i que actualment està signat per tots els Estats membres i la pròpia Unió Europea, que a través del seu Consell, va formalitzar-ne la signatura al maig de 2017, en un intent per garantir la complementarietat entre la dimensió estatal y europea.

Històricament però, en la majoria dels estats membres, fins fa relativament molt poc, les violències masclistes es consideraven un assumpte privat, en el què l’estat no hi jugava cap paper o molt limitat. Només des dels anys noranta, la violència masclista va sorgir com una preocupació de drets fonamentals que requeria el reconeixement legal i polític, i la seva incorporació en les estratègies d’estat per assegurar-ne la seva protecció.

Actualment, les polítiques i mesures per donar resposta als requeriments establerts pel Conveni d’Instanbul no tenen encara tota voluntarietat, seguiment i impacte per part dels estats membres, i és palès que en aquest procés de reconeixement i assumpció de la responsabilitat estatal, encara hi ha 18 països que no l’han ratificat, i en conseqüència, tampoc han agafat un compromís ple per el seu desplegament. A més, encara que comptem amb legislació europea per abordar certes formes de violència contra les dones, com la Directiva 2006/5/CE(refosa), que engloba, per exemple l’assetjament sexual, hi ha moltes formes de violència contra les dones i les nenes (econòmica, estructural,…) que encara no es tracten explícitament a través del dret de la Unió Europea i aquest fet posa a les dones i les nenes en una situació de desprotecció inadmissible.

La violència masclista té un abast i impacte social molt ampli,afectant totes les àrees de la vida de les dones i les nenes. Però segueix estant molt poc documentada per la manca d’informació, de registre de dades i de recerca sobre les àrees clau que permetrien abordar aquesta greu realitat social.

L’any 2014 la European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) va publicar un informe, a escala europea, basat en els resultats d’una enquesta realitzada a 42.000 dones  que, per primera vegada, incloïa dades dels 28 estats membres. Els resultats, tot i no permetre extreure conclusions comparatives significatives entre estats, si que posen sobre la taula la necessitat d’executar estratègies urgents per eradicar aquesta xacra social:

  • 13 milions de dones de la UE han experimentat violència física durant 12 mesos anteriors a la realització de l’enquesta.
  • 3,7 milions de dones de la UE han experimentat violència sexual durant 12 mesos anteriors a la realització de l’enquesta
  • Una de cada tres dones (33%) ha patit violència física o sexual des dels 15 anys.
  • Una de cada tres dones ha patit violència psicològica per part de la parella.
  • Una de cada vint dones ha estat violada.
  • Més de la meitat de les dones (55%) ha patit assetjament sexual.

Davant d’aquestes dades, sorprèn la baixa contundència de la resposta dels estats a nivell de desplegament real de les mesures. Però en contrapartida, a nivell social hi ha una gran evolució respecte la sensibilització de la ciutadania, com queda recollit al darrer informe de l’Eurobaròmetre sobre Gènere (2017) on les dades mostren que el 91% de les persones enquestades consideren que la promoció de l’equitat de gènere, i l’eradicació de les violències masclistes, és important per assegurar una societat justa i democràtica.

Poc a poc, les violències masclistes va deixant l’esfera privada per la col·lectiva. Anem veient com les campanyes dels moviments feministes, com la campanya “Me too” o la vaga feminista mundial convocada aquest 8 de març tenen una àmplia cobertura i suport social, tenint un efecte d’incidència política des de la base de la ciutadania, de dones i homes, que tenen clar que cal una societat lliure de violències masclistes i que sense les dones els drets no poden ser humans.

Ara cal una resposta unitària dels estats, assumint les responsabilitats i els estàndards d’acció que requereix la protecció d’un dret fonamental.

Directiva 2006/54 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria d’ocupació i ocupació (esborrany), DO L 204.

Macroenquesta FRA:  http://fra.europa.eu/en

Eurobarometre sobre Gènere: http://data.europa.eu/euodp/en/data/dataset/S2154_87_4_465_ENG

 

Per | 2018-03-08T20:20:18+00:00 març 8th, 2018|OPINIO|Comentaris tancats a Violències masclistes: qüestió privada o de drets humans?