La Comissió ha adoptat formalment avui un paquet de propostes de reformes de personal que suposaran un estalvi de 1.000 milions d’euros el 2020 i més de 1.000 milions d’euros anuals a llarg termini. Això permetrà a la UE congelar les despeses d’operacions de l’administració fins al 2020. La proposta augmenta l’edat de jubilació, combina un 5% de reducció de plantilla
amb un augment en hores setmanals treballades, redueix els sous en determinats sectors i simplifica el mètode utilitzat per a les adaptacions anuals de les remuneracions i pensions.
El vicepresident Maroš Šefčovič ha declarat que «les institucions europees i el seu personal s’enfronten a grans reptes. No obstant, estic convençut que els podran superar si treballen més intensament, durant més temps i amb major eficiència. La
proposta aconsegueix un adequat equilibri entre l’impuls necessari a l’economia i la capacitat de les institucions per aplicar les seves polítiques. Aquesta és també la resposta políticament correcta i jurídicament fonamentada a les peticions dels Estats membres de suspendre l’adaptació salarial d’aquest any com a conseqüència de la crisi. Ara bé, aquesta mesura resultarà impossible perquè no es reuneixen els requisits jurídics necessaris».

La proposta inclou:

• Un 5% de reducció de personal a totes les institucions durant el període 2013-2017, mitjançant la rotació normal del personal.
• Un augment  de les hores setmanals treballades per al personal a totes les  institucions, passant de 37,5 hores a 40 hores, sense ajustaments salarials compensatoris.
• L’edat de jubilació passarà de 63 a 65 anys. Es facilitarà la possibilitat de treballar voluntàriament fins als 67 anys.
• Per tal de tenir en compte la difícil situació econòmica actual, l’exacció especial  (impost afegit a l’impost sobre la renda), que expira el 2013, no només serà substituïda per una nova «exacció de solidaritat» sinó que també s’incrementarà fins al 6 % (actualment és del 5,5%).
• Es  limitaran substancialment les normes de jubilació anticipada, incrementant l’edat mínima de jubilació de 55 a 58 anys. L’accés al règim sense  reducció de drets de pensió es reduirà en un 50%.
• L’accés  als graus i salaris més alts de la carrera d’assistent es limitarà als millors candidats que hagin estat admesos a llocs de major nivell de  responsabilitat dins d’aquesta categoria.
• Les remuneracions del nou personal administratiu i de secretaria es reduiran al voltant del 18%.

Altres mesures inclouen: un mètode nou i simplificat per a l’adaptació de les remuneracions i les pensions basat en les decisions polítiques adoptades pels 27 Estats membres per als seus funcionaris nacionals, una clàusula d’excepció nova i simplificada per reaccionar amb rapidesa davant d’una crisi econòmica, una reducció del nombre màxim de dies de vacances anuals concedides al personal per viatjar als seus països d’origen de sis a tres dies, un mètode modernitzat de càlcul de la distància al país d’origen que reduirà drets individuals, una ampliació de la durada màxima dels contractes dels agents contractuals a les institucions de
tres a sis anys, i normes més coherents per al personal de les agències de la UE.

Informació de fons: Les propostes es van presentar inicialment a finals de juny, però s’han modificat parcialment després de gairebé sis mesos de debats i negociacions amb els representants del personal, els Estats membres i les administracions de les altres institucions.

Per tal de conservar l’impuls de la proposta i el seu impacte financer, i de no afectar la capacitat de les institucions de la UE per contractar i conservar personal altament qualificat, els elements clau de la proposta de juny s’han mantingut sense canvis.

Principals canvis introduïts en la proposta inicial:

• Augment de  l’exacció de solidaritat proposta que haurà de pagar el personal del 5,5% al 6%.
• Les tasques administratives i de secretaria seguiran realitzant-les els  funcionaris (en lloc del personal contractual com es va proposar  inicialment). No obstant, s’introduirà un nou tipus d’estructura de carrera amb sous més baixos i perspectives de carrera corresponents al  nivell de responsabilitats.
• El mètode  utilitzat per a les adaptacions anuals de les remuneracions i les pensions se simplificarà i prorrogarà per altres 10 anys (en lloc de 8).
• A partir de l’1 de gener de 2013, se seguirà l’evolució del poder adquisitiu dels funcionaris nacionals en els 27 Estats membres, un element clau del  mètode. (Això substitueix a la proposta original de limitar-se a afegir
  Suècia i Polònia a l’actual mostra de 8 Estats membres).
• La durada màxima de l’ocupació dels agents contractuals a les institucions de la UE  s’incrementarà de tres a sis anys (en lloc de cinc).

El paquet revisat de les propostes s’enviarà al Consell i al Parlament Europeu per al seu debat i adopció pel procediment legislatiu ordinari.

Per a més informació, vegeu MEMO/11/907

Presentació del llibre “La fragmentación del poder europeo”: En un món en el que Xina i altres països emergents estan en ple apogeu, el poder i la presència de la Unió Europea és cada vegada més marginal i la seva veu més dèbil. No obstant això, no es pot dir que li falti poder a la UE. Avui encara és l’economia més gran del món, el segon bloc comercial, el principal donant d’ajuda al desenvolupament i la segona força militar del planeta. Europa és poderosa però introvertida i exerceix el seu poder de forma fragmentada. Tot i que el projecte europeu està en crisi, el seu declivi no és inevitable. José Ignacio Torreblanca intenta
explicar a La fragmentación del poder europeo els problemes que pateix el malalt europeu, les causes dels seus mals i els possibles remeis, cap d’ells miraculós. Torreblanca fa un repàs de llarg recorregut al projecte de construcció europea a la vegada que analitza el nou ordre internacional emergent. Un nou escenari on Europa encara no ha acabat de trobar el seu àmbit
d’acció ni la seva pròpia veu, afectada d’una introversió aguda.

Presentació de l’obra a càrrec de: Narcís Serra, President de CIDOB i José Ignacio Torreblanca, autor del llibre i Director de l’Oficina a Madrid de l’European Council on Foreign Relations (ECFR)

Debat sobre l’estat actual de la UE amb: Cristina Gallach, Portaveu de la Direcció General de Premsa, Comunicació i Protocol del Consell de la Unió Europea i Exportaveu del Secretari General i Alt Representant per a la PESC, Javier Solana; Lluís Bassets, Director Adjunt d’El País; José Ignacio Torreblanca, Director de l’Oficina a Madrid de l’European Council on Foreign Relations (ECFR) i Jordi Vaquer, Director de CIDOB

Data: 14 de desembre de 2011.

Hora: 18.30 hores.

CIDOB, Sala Maragall. Elisabets 12. Barcelona.

Organitzen: ECFR y CIDOB.

Confirmació d’assistència a activitats@cidob.org