La presentació anirà a càrrec de l’autor i dels senyors Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Joaquim Llimona, president del Consell Català del Moviment Europeu.

Si us plau confirmeu la vostra assistència a l’adreça comm-bcn-confirmar@ec.europa.eu o al telèfon 93 467 73 80.

ANNEXE: Targetó llibre B Joan

+ INFO: Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Passeig de Gràcia, 90, 1r DE 08008 Barcelona (Tel. (34) 93 467 73 80 – http://ec.europa.eu/spain/barcelona/).

El dia 17 de setembre, la Comissió presentarà la seva iniciativa Joventut en moviment, que promourà la mobilitat dels estudiants a Europa i vol millorar les oportunitats dels joves per trobar una feina arreu de la UE. La iniciativa es presentarà en un debat públic amb la comissària responsable d’Educació i Cultura, Androulla Vassiliou, que respondrà les preguntes del públic. El debat serà retransmès per Internet i s’hi podrà participar mitjançant un xat.

Què és ‘Joventut en moviment?

La UE s’ha fixat com a objectiu pel 2020 desenvolupar una economia basada en el coneixement i la innovació. Els joves tenen un paper important per contribuir a la realització d’aquest objectiu però, alhora, també és un col·lectiu que s’enfronta a reptes molt importants com ara una tassa més alta de desocupació. La opinió de la Comissió Europea és que cal posar tots els mitjans per ajudar els joves a desenvolupar el seu potencial.  

Amb la seva iniciativa “Joventut en moviment”, la Comissió europea proposa que els Estats de la UE treballin junts per oferir als joves d’Europa millors possibilitats d’adquirir i utilitzar els seus coneixements. La iniciativa inclou mesures per millorar l’educació i la formació, i per augmentar les possibilitats dels joves d’accedir al mercat laboral i de participar activament en la societat.   

Qui es beneficiarà d’aquesta iniciativa?

Els joves, tant si son a l’escola com a la universitat, seguint programes de formació i d’ocupació.

Quins objectius concrets proposa?

Els Estats de la UE treballaran junts per assegurar que, d’aquí al 2020:

-         més estudiants tinguin una oportunitat d’accedir a l’educació superior

-         les universitats ampliïn la qualitat de la seva oferta, fent-la mes atractiva pels estudiants i per respondre a les seves necessitats

-         tots els estudiants Europeus tinguin la possibilitat de fer una estada a l’estranger durant els seus estudis

-         es creïn més oportunitats perquè els europeus puguin gaudir de l’accés a l’educació al llarg de tota la seva vida

-         es redueixi l’índex d’abandonament escolar

-         es redueixi l’atur juvenil amb la creació d’un Marc Europeu per l’Ocupació Juvenil

-         s’incrementin les ajudes per fomentar una participació activa dels joves a la societat 

Per què ha d’actuar la UE?

Els sistemes educatius i de formació sónn diferents d’un país a l’altre, però els reptes són similars. Quan la UE van aprovar l’estratègia per la reforma de la economia europea com a resposta a la crisi (l’anomenada estratègia “Europa 2020″), els 27 Estats van demostrar que volien actuar junts  per obtenir un creixement econòmic intel·ligent, socialment inclusiu i sostenible.

Hi ha una part específica d’aquesta estratègia, anomenada “Europa en moviment”, que busca resoldre els reptes en l’àmbit educatiu i formatiu .Per aconseguir això, els països de la UE han de col·laborar i aprendre de les experiències dels altres. En aquest context, la Comissió europea oferirà suport a tota una sèrie d’iniciatives que facilitin aquesta col·laboració i aquests intercanvis. 

Com s’hi pot participar?

El debat sobre la iniciativa ‘Joves en moviment’ serà retransmès per web streamin en 9 llengües oficials de la UE (anglès, francès, alemany, espanyol, portuguès, italià, neerlandès i polonès). Els interessats en participar-hi ho poden fer de dues maneres:

Seguint el debat on-line el dia 17 de setembre, i plantejant preguntes a la comsisària en temps real

Enviant preguntes prèviament a través de l’adreça EAC-YOM@ec.europa.eu (abans del 16 de setembre a les 17:00)

In the European Union, millions of citizens are volunteering. People of all ages make a positive contribution to
their community by investing some of their free time in civil society organisations, in youth clubs, in hospitals, in schools, in sport clubs, etc. For the Commission, volunteering is an active expression of civic participation and strengthens common European values such as solidarity and social cohesion. Volunteering also provides important learning opportunities, because involvement in voluntary activities can provide people with new skills and competences and can even improve their employability. This is particularly important in this time of economic crisis. Volunteering plays an important role in sectors as varied and diverse as education, youth, culture, sport, environment, health, social care, consumer protection, humanitarian aid, development policy, research, equal opportunities and external relations.

Volunteering has a great, but so far under-exploited, potential for the social and economic development of Europe. Dedicating 2011 to the topic of volunteering will help Member States, regional and local communities and civil society achieve the following objectives:

1. Work towards an enabling and facilitating environment for volunteering in the EU;

2. Empower volunteer organisations and improve the quality of volunteering;

3. Reward and recognise volunteering activities; and

4. Raise awareness of the value and importance of volunteering.

The Commission expects that the European Year of Volunteering will lead to an increase in volunteering
and to greater awareness of its added value, and that it will highlight the link between voluntary engagement at local level and its significance in the wider European context.

The European Year of Volunteering should help volunteers and volunteering organisations from everywhere in Europe to meet and to learn what is done best in other countries. The public authorities will be able to learn
more about volunteers and making volunteering easier. Citizens who do not know much about volunteering should find out more about it, and maybe become volunteers one day themselves. And finally, the European
Year should give recognition to the volunteers.

The Commission proposes to allocate a budget of 6 million Euros for the European Year and an additional amount of 2 million Euros for the preparatory actions starting in 2010.

The proposed activities should focus on communication and awareness-raising measures, such as conferences, seminars, exchange of experience and publications. Similar activities shall be run in the Member States through national coordination structures. The emphasis will be placed on funding projects with a volunteering dimension in the EU’s action programmes, such as the ‘Youth in Action Programme’, for example. The aim is to involve all levels – European, national, regional and local. The ownership of the European Year shall remain with the volunteers and the volunteer organisations, and many activities and celebrations will be organised from the bottom-up.

 L’Oficina de Cooperació Europea de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona , a través del Europe Direct Barcelona,  convoca els Premis de contes breus ‘Relats d’Europa’, amb la voluntat de reconèixer social i institucionalment la tasca desenvolupada per la ciutadania en favor dels valors i ideals europeus i/o la visibilització, presència o ressò europeu de les nostres ciutats, pobles i viles de la província de Barcelona. En particular aquestes premis pretenen assolir els següents objectius:

×           distingir a la ciutadania de la província que hagi contribuït, a través del seu conte breu o relat al desenvolupament de les diferents realitats, valors i ideals europeus;

×           estimular la projecció europea de la ciutat, poble o vila de la província, i

×           il·lustrar experiències que es viuen a les ciutats en el marc de convivència de l’espai comú europeu.

Pot participar-hi qualsevol persona física, resident a la província de Barcelona, que tingui més de sis anys. S’estableixen tres categories de premis: infantil (de 6 a 13 anys): una bicicleta i llibres de lectura, juvenil (de 14 a 18 anys): un note-book i adults (+de 18 anys): una viatge i una nit d’hotel a Brussel.les per a un cap de setmana.

Els contes hauran de tenir una extensió d’entre dos i cinc fulls DIN-A4 i podran estar escrits en català o castellà. El termini per presentar les propostes finalitza el 30 de setembre de 2010.

 + INFO: Oficina de Cooperació Europea de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona (C. Còrsega, 273, 2ª planta de 08008 – Barcelona / Tel. 934 022 077 /Email: o.cooperacioeuropea@diba.cat).

Aquest curs forma part del Pla de Formació 2010, que s’emmarca  dins els acords per a la formació contínua de les administracions públiques (AFCAP), i té per objectiu facilitar l’actualització dels aspectes d’interès per als ens locals, de les polítiques i la normativa de la Unió Europea.

Davant la diversitat de demandes formulades des de les administracions locals, aquesta proposta formativa adopta un plantejament modular per tal d’adaptar-se a les necessitats i a la disponibilitat temporal de les persones que estiguin interessades a participar-hi.

+ INFO: Jordi Llach i Expósito de la Diputació de Girona (tfno. 972 18 50 41 i email: jllach@ddgi.cat).

S’ADJUNTA EL PROGRAMA: DípticCursUEGirona

JESSICA CHAMBA, Vicepresidenta del Movimiento Europeo Internacional.

La iniciativa ciudadana europea (ICE) es una nueva disposición prevista por el Tratado de Lisboa que ahora está en vigor a nivel europeo.

El Art. 11.4 de este tratado dice: “Un grupo de al menos un millón de ciudadanos de la Unión, que sean nacionales de un número significativo de Estados miembros, podrá tomar la iniciativa de invitar a la Comisión Europea, en el marco de sus atribuciones, a que presente una propuesta adecuada sobre cuestiones que estos ciudadanos estimen que requieren un acto jurídico de la Unión para los fines de la aplicación de los Tratados.”

La ICE tiene el objetivo de introducir más democracia participativa en los procesos legislativos europeos y así constituye, en mi opinión, una nueva herramienta política que podría ser muy útil y muy benéfica en cuanto a la relación entre la Unión europeo y los ciudadanos.

¡Imagínese que un día la Unión europea pueda representar una política energética común a nivel internacional (como lo hace en materia comercial) y que esto sea el fruto de una pedida popular: sería un gran paso adelante para la visibilidad y la popularidad de la acción europea!

Este tipo de herramienta parece aun más útil en esos momentos de crisis en los que hay una pérdida de confianza entre los ciudadanos y sus líderes políticos. Además, bien sabemos que la confianza en el nivel europeo disminuye en periodos de crisis, cuando cada uno tiene el reflejo, muy natural, de pensar en sí mismo en primero y solo después a un nivel más internacional, más solidario. Sin embargo es importante no perder de vista este nivel porque los éxitos del proyecto europeo están basados en el hecho de que algunos Hombres tuvieron esa visión que al actuar juntos seriamos mas fuertes a nivel internacional que cada uno por su lado.

Pues, la iniciativa ciudadana podría ser una buena y constructiva idea para reforzar la relación entre los ciudadanos y la Unión europea.

No obstante, la implementación de esa iniciativa va a ser una clave de análisis muy importante y muy estratégica.

De hecho, el tratado de Lisboa, significa también que los procedimientos y las condiciones preceptivos para la presentación de una iniciativa de este tipo se fijarán mediante reglamentos adoptados por El Parlamento Europeo y el Consejo, incluido el número mínimo de Estados miembros de los que han de proceder los ciudadanos que la presenten. Así, la Comisión europea empezó consultaciones con respeto a la manera en la que este tipo de iniciativas deberían organizarse durante el primer semestre de 2010. La Comisión nos dio su propuesta en Marzo 2010 y parece que si sigamos todos los requisitos propuestos por la Comisión europea, la iniciativa ciudadana europea arriesga por convertirse en otra representación muy criticada de la burocracia europea.

Se entiende muy bien que haya que poner unas barreras para limitar los abusos pero también es muy importante que los ciudadanos puedan expresar su opinión de manera fácil. Una plataforma de signaturas gestionada por internet y controlada por la Comisión europea nos parece ser una buena solución.

Otro riesgo importante de la ICE: hay un riesgo de manipulación populista y anti europeísta en un periodo de crisis económico y de crisis política como el que conocemos hoy en día en toda Europa.

Así, será muy importante controlar lo más antes posible que las iniciativas tengan un tema en conformidad con los principios de la Unión europea. Un control previo para evitar que haya iniciativas múltiples en un mismo tema y sobre todo que se difunden iniciativas con temas racistas o populistas, fuera de los principios de la Unión parece inevitable, aunque de momento no ha sido previsto por la Comisión que prefiere intervenir y expresarse sobre la compatibilidad de la iniciativa únicamente después de la recogida de un millón de signaturas.

No vamos a seguir con los detalles de la manera de gestionar la ICE porque se puede encontrar ya muchas contribuciones de la sociedad civil en la página web de la Comisión que se dedica a este tema[1]. Sin embargo, hay que estar consciente que esta posibilidad, para que sea realmente pertinente, deberá superar muchos obstáculos. Pero en el fondo, la iniciativa ciudadana europea representa un paso adelante para más democracia participativa en la Unión europea, lo que parece muy necesario. Esperamos que pueda ayudar la Unión europea en su tarea de acercarse de los ciudadanos y de ser un poco más perceptible por ellos.

[1] http://ec.europa.eu/dgs/secretariat_general/citizens_initiative/index_es.htm

 Podreis encontrar en este vídeo los primeros minutos de su intervención: http://www.youtube.com/user/ecfrmad#p/u/9/4e8PaxzcJKc

El 75% dels europeus (i el 83% dels espanyols) pensa que una major coordinació de les polítiques econòmiques i financeres entre els Estats membres de la UE permetria lluitar més eficaçment contra la crisi econòmica, segons l’Eurobaròmetre de primavera del 2010. L’enquesta, publicada avui, va ser realitzada el maig passat, en el moment àlgid de la crisi europea del deute. El 72% dels europeus defensa que la UE reforci la supervisió de les activitats dels grups financers internacionals més importants, fet que suposa un augment de quatre punts percentuals respecte el darrer Eurobaròmetre, de la tardor de 2009. Les principals inquietuds dels europeus són la situació econòmica actual (40%; sense canvis respecte la tardor del 2009), l’atur (48%; -3 punts percentuals) i l’augment dels preus (20%; +1). La crisi també influeix sobre la manera com els ciutadans perceben la UE: el 40% dels europeus associa la UE amb l’euro (+3), el 45%, amb la llibertat de viatjar, estudiar i treballar a qualsevol país de la UE (-1), i el 24 % amb la pau (-4).

“La clara majoria a favor de reforçar la governança econòmica europea mostra que la gent veu la UE com una part decisiva de la solució a la crisi“, ha declarat Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de la cartera de Comunicació. “L’enquesta de primavera, realitzada en el moment àlgid de la crisi, reflecteix els temps difícils i els reptes que els europeus han afrontat durant els últims mesos. Des d’aleshores, la UE ha pres mesures importants i ambicioses per restaurar la confiança. Gràcies a això, la cotització de l’euro ha tornat a pujar i ara veiem l’inici del creixement en les principals economies d’Europa. És cert que és massa d’hora per cantar victòria. Tot i així, ara tenim l’oportunitat de configurar la governança econòmica europea seguint les peticions dels ciutadans de la UE, de forma que Europa pugui contribuir a respondre a les seves inquietuds“.

L’Eurobaròmetre de primavera de 2010 va ser realitzat per mitjà d’entrevistes presencials entre el 5 i el 28 de maig de 2010, en el període àlgid de la crisi europea del deute. Es van entrevistar un total de 26.641 persones als 27 Estats membres de la Unió.

Els resultats de l’Eurobaròmetre de primavera destaquen les creixents expectatives dels ciutadans respecte la UE: un número creixent d’europeus creuen que la UE, i no pas els Estats Units o el G-20, és la que es troba en millor posició per actuar efectivament contra la crisi (26 %, +4 respecte la tardor del 2009).

També hi ha una demanda cada vegada major per reforçar la coordinació de les polítiques econòmiques i financeres a nivell de la UE: el 75% dels ciutadans vol més governança econòmica europea (+2 respecte la tardor del 2009 i +4 respecte el febrer del 2009). El suport a la governança econòmica és especialment alt a Eslovàquia (89%), Bèlgica (87%) i Xipre (87%). Així mateix, s’ha produït un canvi important a favor del reforçament de la governança econòmica en diversos països, com ara Finlàndia i Irlanda (+13 respecte la tardor passada), Bèlgica i Alemanya (+7), Àustria, Luxemburg i Eslovàquia (+6), i els Països Baixos (+5).

Molts europeus són conscients dels grans desafiaments que els Estats de la UE estan afrontant actualment: el 74% creu que el seu Estat necessita reformes per afrontar el futur (+1 respecte la tardor) i el 71% està disposat a assumir reformes en benefici de les generacions futures. Els europeus no estan segurs de quina és la millor manera d’estimular la recuperació econòmica: el 74% creu que calen mesures urgents per reduir els dèficits públics estatals i el deute (85% a Suècia, 84% a Hongria, 83% a Alemanya, 82% a Bèlgica i Xipre, i 80% a la República Txeca, Grècia i Eslovènia). Per altra banda, a la EU-27, el 46% està disposat a recórrer a dèficits públics per estimular l’activitat econòmica (el 36% s’hi oposa i el 18% no ho té clar). Als 16 Estats de la zona euro, el resultat és diferent: el 42% està en contra de recórrer a dèficits públics mentre que el 41% hi està a favor.

La majoria dels europeus creu que la UE ha establert unes prioritats adequades en la seva estratègia de recuperació econòmica (que rep el nom d’Europa 2020 (IP/10/225)): el 92% està d’acord que cal modernitzar els mercats laborals per augmentar l’ocupació i que cal prioritzar l’ajut als pobres i als socialment exclosos. El 90% defensa una economia menys basada en els recursos naturals i menys emissora de gasos d’efecte hivernacle.

Quan se’ls pregunta sobre els avantatges de pertànyer a la UE, el 49% dels enquestats considera que la pertinença del seu país a la UE és “quelcom positiu” (-4 respecte a la tardor del 2009). Tot i així, el suport ciutadà a la pertinença a la UE encara supera al de 2001, just després de la crisi provocada per l’explosió de la bombolla de les .com, quan se situava en un 48%.

L’enquesta també revela que, el maig passat, la confiança en les institucions de la UE seguia sobrepassant la dels governs o els parlaments estatals (el 42% davant el 29% i el 31%, respectivament), tot i que la confiança en la UE va decréixer en el moment àlgid de la crisi (del 48% de la primavera del 2009 al 42% la tardor del mateix any). La confiança en la UE és especialment alta a Estònia (68%), Eslovàquia (65%), Bulgària i Dinamarca (61%), mentre que el Regne Unit presenta la dada més baixa (20%).

Amb l’inici de les converses sobre l’adhesió d’Islàndia a la UE, que el Consell Europeu va acordar el 27 de juliol passat (IP/10/1011), l’Eurobaròmetre de primavera inclou per primera vegada entrevistes presencials a 526 islandesos. Se’ls preguntà sobre les seves actituds generals respecte la UE. El passat maig, el 35% confiava en la UE i el 29% pensava que Islàndia es veuria beneficiada de la seva pertinença a la UE.

Antecedents:

El 12 de maig i el 30 de juny, la Comissió Europea va presentar diverses propostes per reforçar la governança econòmica i millorar la supervisió estructural i pressupostària a la UE (IP/10/561, IP/10/850).

Les darreres xifres d’Eurostat (segon trimestre del 2010) mostren que el creixement del PIB a la EU-27 va augmentar un 1% respecte al primer trimestre d’enguany.

Més informació:

Podeu consultar els (primers) resultats de l’Eurobaròmetre de primavera del 2010 a: http://ec.europa.eu/public_opinion/standard_en.htm

Missatge de la comissària Georgieva sobre l’alliberament d’Albert Vilalta i Roque Pascual.

Kristalina Georgieva, comissària europea de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis, es felicita per l’alliberament dels cooperants catalans Albert Vilalta i Roque Pascual, segrestats a Mauritània fa quasi nou mesos per Al-Qaeda del Magreb Islàmic.

La comissària Georgieva ha declarat que “l’alliberament d’Albert Vilalta i Roque Pascual ens omple de felicitat, tant per ells, com per les seves famílies i els seus companys de Barcelona Acció Solidària. Avui, la seguretat dels treballadors humanitaris està més compromesa que mai a causa dels cada vegada més nombrosos assetjaments, amenaces, segrestos i assassinats. L’any passat, van morir més treballadors humanitaris que soldats de l’ONU encarregats del manteniment de la pau. En una dècada, la xifra d’homes i dones que han perdut la vida prestant assistència humanitària s’ha triplicat, passant de 30 el 1999 a 102 el 2009, i el número de segrestos ha augmentat de 20 a 92. No podem permetre’ns seguir per aquest camí. Amb l’objectiu de millorar la seguretat dels cooperants, la UE presentarà a l’Assemblea General de Nacions Unides, el proper setembre, un projecte de Resolució sobre la seguretat del personal humanitari i la protecció del personal de les Nacions Unides “.

Albert Vilalta i Roque Pascual participaven en una caravana solidària organitzada per l’ONG Barcelona Acció Solidària a Mauritània quan, el passat 29 de novembre, van ser assaltats i segrestats juntament amb la cooperant Alícia Gámez, alliberada el passat mes de març.

Mensaje de la Comisaria Georgieva sobre la liberación de Albert Vilalta y Roque Pascual.

Kristalina Georgieva, Comisaria Europea para la Cooperacion Internacional, la Ayuda Humanitaria y la Respuesta a las Crisis, se felicita por la liberación de los cooperantes catalanes Albert Vilalta y Roque Pascual, secuestrados en Mauritania hace casi nueve meses por Al-Qaeda del Magreb Islámico.

La Comisaria Georgieva ha declarado que: “La liberación de Albert Vilalta y Roque Pascual nos llena de felicidad, tanto por ellos, como por sus familias y sus compañeros de Barcelona Acció Solidària. Hoy en día, la seguridad de los trabajadores humanitarios está más comprometida que nunca a causa de los cada vez más numerosos acosos, amenazas, secuestros y asesinatos. El pasado año, murieron más trabajadores humanitarios que soldados de la ONU encargados del mantenimiento de la paz. En una década, la cifra de hombres y mujeres que han perdido la vida prestando asistencia humanitaria se ha triplicado, pasando de 30 en 1999 a 102 en el 2009, y el número de secuestros ha aumentado de 20 a 92. No podemos permitir seguir por esta senda. Con el objetivo de aumentar la seguridad de los cooperantes, la UE presentará a la Asamblea General de Naciones Unidas, en septiembre, un proyecto de Resolución sobre la seguridad del personal humanitario y la protección del personal de las Naciones Unidas “.

Albert Vilalta y Roque Pascual participaban en una caravana solidaria organizada por la ONG Barcelona Acció Solidària en Mauritania cuando, el pasado 29 de noviembre, fueron asaltados y secuestrados junto con la cooperante Alícia Gámez, liberada el pasado mes de marzo.

Message of Commissioner Georgieva on the occasion of the release of Albert Vilalta and Roque Pasual.

Kristalina Georgieva, Commissioner for International Cooperation, Humanitarian Aid and Crisis Response, welcomes the release of Albert Vilalta and Roque Pascual, the two Catalan aid workers kidnapped in Mauritania almost nine months ago by Al-Qaeda of the Islamic Maghreb.

Commissioner Georgieva stated that “the release of Albert Vilalta and Roque Pascual fills us with happiness, so much for them, for their families and their colleagues at Barcelona Acció Soldària. Today, the safety of the humanitarian workers is more dangerous than ever due to the increasing cases of harassment, threats, kidnappings and murders. Last year, the number of humanitarian workers being killed was higher than that of UN peacekeeping troops. Within a decade, the number of men and women who lost their lives by providing humanitarian assistance has tripled from 30 in 1999 to 102 in 2009, and the number of abductions has increased from 20 to 92. We can not continue down this road. Therefore, in order to endorse aid workers’ safety, the EU will present to the UN General Assembly, in September, a draft resolution on safety and security of humanitarian personnel and protection of United Nations personnel“.

On November 29th 2009, while participating in a solidarity project, organized by the NGO Barcelona Acció Solidària, in Mauritania, Albert Vilalta and Roque Pascual, were assaulted and kidnapped, together with another aid worker, Alícia Gamez, who was released last March.