2011 to be the European Year of Volunteering: The European Commission has decided to propose that 2011 be designated the “European Year of Volunteering”. The Council is expected to endorse this decision, after the European Parliament has been consulted, by the beginning of next year.

In the European Union, millions of citizens are volunteering. People of all ages make a positive contribution to
their community by investing some of their free time in civil society organisations, in youth clubs, in hospitals, in schools, in sport clubs, etc. For the Commission, volunteering is an active expression of civic participation and strengthens common European values such as solidarity and social cohesion. Volunteering also provides important learning opportunities, because involvement in voluntary activities can provide people with new skills and competences and can even improve their employability. This is particularly important in this time of economic crisis. Volunteering plays an important role in sectors as varied and diverse as education, youth, culture, sport, environment, health, social care, consumer protection, humanitarian aid, development policy, research, equal opportunities and external relations.

Volunteering has a great, but so far under-exploited, potential for the social and economic development of Europe. Dedicating 2011 to the topic of volunteering will help Member States, regional and local communities and civil society achieve the following objectives:

1. Work towards an enabling and facilitating environment for volunteering in the EU;

2. Empower volunteer organisations and improve the quality of volunteering;

3. Reward and recognise volunteering activities; and

4. Raise awareness of the value and importance of volunteering.

The Commission expects that the European Year of Volunteering will lead to an increase in volunteering
and to greater awareness of its added value, and that it will highlight the link between voluntary engagement at local level and its significance in the wider European context.

The European Year of Volunteering should help volunteers and volunteering organisations from everywhere in Europe to meet and to learn what is done best in other countries. The public authorities will be able to learn
more about volunteers and making volunteering easier. Citizens who do not know much about volunteering should find out more about it, and maybe become volunteers one day themselves. And finally, the European
Year should give recognition to the volunteers.

The Commission proposes to allocate a budget of 6 million Euros for the European Year and an additional amount of 2 million Euros for the preparatory actions starting in 2010.

The proposed activities should focus on communication and awareness-raising measures, such as conferences, seminars, exchange of experience and publications. Similar activities shall be run in the Member States through national coordination structures. The emphasis will be placed on funding projects with a volunteering dimension in the EU’s action programmes, such as the ‘Youth in Action Programme’, for example. The aim is to involve all levels – European, national, regional and local. The ownership of the European Year shall remain with the volunteers and the volunteer organisations, and many activities and celebrations will be organised from the bottom-up.

El 75% dels europeus (i el 83% dels espanyols) pensa que una major coordinació de les polítiques econòmiques i financeres entre els Estats membres de la UE permetria lluitar més eficaçment contra la crisi econòmica, segons l’Eurobaròmetre de primavera del 2010. L’enquesta, publicada avui, va ser realitzada el maig passat, en el moment àlgid de la crisi europea del deute. El 72% dels europeus defensa que la UE reforci la supervisió de les activitats dels grups financers internacionals més importants, fet que suposa un augment de quatre punts percentuals respecte el darrer Eurobaròmetre, de la tardor de 2009. Les principals inquietuds dels europeus són la situació econòmica actual (40%; sense canvis respecte la tardor del 2009), l’atur (48%; -3 punts percentuals) i l’augment dels preus (20%; +1). La crisi també influeix sobre la manera com els ciutadans perceben la UE: el 40% dels europeus associa la UE amb l’euro (+3), el 45%, amb la llibertat de viatjar, estudiar i treballar a qualsevol país de la UE (-1), i el 24 % amb la pau (-4).

“La clara majoria a favor de reforçar la governança econòmica europea mostra que la gent veu la UE com una part decisiva de la solució a la crisi“, ha declarat Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de la cartera de Comunicació. “L’enquesta de primavera, realitzada en el moment àlgid de la crisi, reflecteix els temps difícils i els reptes que els europeus han afrontat durant els últims mesos. Des d’aleshores, la UE ha pres mesures importants i ambicioses per restaurar la confiança. Gràcies a això, la cotització de l’euro ha tornat a pujar i ara veiem l’inici del creixement en les principals economies d’Europa. És cert que és massa d’hora per cantar victòria. Tot i així, ara tenim l’oportunitat de configurar la governança econòmica europea seguint les peticions dels ciutadans de la UE, de forma que Europa pugui contribuir a respondre a les seves inquietuds“.

L’Eurobaròmetre de primavera de 2010 va ser realitzat per mitjà d’entrevistes presencials entre el 5 i el 28 de maig de 2010, en el període àlgid de la crisi europea del deute. Es van entrevistar un total de 26.641 persones als 27 Estats membres de la Unió.

Els resultats de l’Eurobaròmetre de primavera destaquen les creixents expectatives dels ciutadans respecte la UE: un número creixent d’europeus creuen que la UE, i no pas els Estats Units o el G-20, és la que es troba en millor posició per actuar efectivament contra la crisi (26 %, +4 respecte la tardor del 2009).

També hi ha una demanda cada vegada major per reforçar la coordinació de les polítiques econòmiques i financeres a nivell de la UE: el 75% dels ciutadans vol més governança econòmica europea (+2 respecte la tardor del 2009 i +4 respecte el febrer del 2009). El suport a la governança econòmica és especialment alt a Eslovàquia (89%), Bèlgica (87%) i Xipre (87%). Així mateix, s’ha produït un canvi important a favor del reforçament de la governança econòmica en diversos països, com ara Finlàndia i Irlanda (+13 respecte la tardor passada), Bèlgica i Alemanya (+7), Àustria, Luxemburg i Eslovàquia (+6), i els Països Baixos (+5).

Molts europeus són conscients dels grans desafiaments que els Estats de la UE estan afrontant actualment: el 74% creu que el seu Estat necessita reformes per afrontar el futur (+1 respecte la tardor) i el 71% està disposat a assumir reformes en benefici de les generacions futures. Els europeus no estan segurs de quina és la millor manera d’estimular la recuperació econòmica: el 74% creu que calen mesures urgents per reduir els dèficits públics estatals i el deute (85% a Suècia, 84% a Hongria, 83% a Alemanya, 82% a Bèlgica i Xipre, i 80% a la República Txeca, Grècia i Eslovènia). Per altra banda, a la EU-27, el 46% està disposat a recórrer a dèficits públics per estimular l’activitat econòmica (el 36% s’hi oposa i el 18% no ho té clar). Als 16 Estats de la zona euro, el resultat és diferent: el 42% està en contra de recórrer a dèficits públics mentre que el 41% hi està a favor.

La majoria dels europeus creu que la UE ha establert unes prioritats adequades en la seva estratègia de recuperació econòmica (que rep el nom d’Europa 2020 (IP/10/225)): el 92% està d’acord que cal modernitzar els mercats laborals per augmentar l’ocupació i que cal prioritzar l’ajut als pobres i als socialment exclosos. El 90% defensa una economia menys basada en els recursos naturals i menys emissora de gasos d’efecte hivernacle.

Quan se’ls pregunta sobre els avantatges de pertànyer a la UE, el 49% dels enquestats considera que la pertinença del seu país a la UE és “quelcom positiu” (-4 respecte a la tardor del 2009). Tot i així, el suport ciutadà a la pertinença a la UE encara supera al de 2001, just després de la crisi provocada per l’explosió de la bombolla de les .com, quan se situava en un 48%.

L’enquesta també revela que, el maig passat, la confiança en les institucions de la UE seguia sobrepassant la dels governs o els parlaments estatals (el 42% davant el 29% i el 31%, respectivament), tot i que la confiança en la UE va decréixer en el moment àlgid de la crisi (del 48% de la primavera del 2009 al 42% la tardor del mateix any). La confiança en la UE és especialment alta a Estònia (68%), Eslovàquia (65%), Bulgària i Dinamarca (61%), mentre que el Regne Unit presenta la dada més baixa (20%).

Amb l’inici de les converses sobre l’adhesió d’Islàndia a la UE, que el Consell Europeu va acordar el 27 de juliol passat (IP/10/1011), l’Eurobaròmetre de primavera inclou per primera vegada entrevistes presencials a 526 islandesos. Se’ls preguntà sobre les seves actituds generals respecte la UE. El passat maig, el 35% confiava en la UE i el 29% pensava que Islàndia es veuria beneficiada de la seva pertinença a la UE.

Antecedents:

El 12 de maig i el 30 de juny, la Comissió Europea va presentar diverses propostes per reforçar la governança econòmica i millorar la supervisió estructural i pressupostària a la UE (IP/10/561, IP/10/850).

Les darreres xifres d’Eurostat (segon trimestre del 2010) mostren que el creixement del PIB a la EU-27 va augmentar un 1% respecte al primer trimestre d’enguany.

Més informació:

Podeu consultar els (primers) resultats de l’Eurobaròmetre de primavera del 2010 a: http://ec.europa.eu/public_opinion/standard_en.htm