Cal una actuació immediata per solucionar el problema del dèficit de capacitats que pateix Europa i per donar als europeus més oportunitats d’èxit en el mercat laboral en el futur, tal com sosté un informe d’experts independents publicat avui per la Comissió Europea. L’informe, que porta per títol “Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara», subratlla la necessitat de proporcionar els incentius adequats perquè les persones millorin les seves capacitats, per tal de vincular millor l’educació, la formació i  l’ocupació, desenvolupar la combinació adequada de capacitats i preveure millor les capacitats que es necessitaran de cara al futur. L’informe publicat avui és un dels principals resultats de l’Agenda “Noves Capacitats per a Noves Feines» de la Comissió Europea i serà presentat en una conferència d’alt nivell a Brussel·les avui mateix.

Vladimír Špidla, comissari d’Ocupació, ha declarat que “la millora de les capacitats de les persones ens ajudarà a sortir de la crisi a curt terme i a preparar-nos per un desenvolupament econòmic sostenible en el futur”.

Maroš Šefčovič, comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut, ha afegit que “cal trencar les divisions que existeixen entre “l’educació i la formació” i “la feina”, de manera que les persones puguin garantir que les seves capacitats estiguin adaptades a les necessitats canviants del mercat de treball al llarg de la seva vida”.

Descripció del problema:

-       En l’actualitat, un de cada tres europeus en edat laboral té poques qualificacions formals, o fins i tot no en té cap, fet que comporta que tingui un 40% menys de possibilitats de trobar feina que les persones amb qualificacions de nivell mig.

-       La taxa d’ocupació de les persones amb alts nivells de qualificació a la UE en el seu conjunt és del 84%, mentre que és del 70% per aquelles persones que tenen nivells mitjans de qualificació i del 49% per les persones amb nivells baixos de qualificació.

-       Així mateix, és molt menys probable que les persones amb nivells baixos de qualificació millorin les seves capacitats i participin en accions d’aprenentatge permanent.

-       A més, les empreses que ofereixen formació al seu personal tenen una probabilitat de fallida 2,5 vegades inferior a les que no ho fan.

-       Per últim, els sistemes educatius que proporcionen unes capacitats adequades per a tots podrien incrementar el PIB fins a un 10 % a llarg termini.

L’informe dels experts que es presenta avui conté recomanacions concretes sobre la manera de solucionar el dèficit de capacitats a Europa i està destinat als decisors polítics a nivell estatal i de la UE, les empreses, els sindicats, els proveïdors d’educació i formació i els serveis d’ocupació.

Així, demana que s’actuï en quatre àmbits principals:

-       Proporcionar millors incentius als empresaris i les persones per millorar les seves capacitats, i que les inversions en capacitats siguin significatives i intel·ligents, i no només financeres.

-       Obrir els àmbits de l’educació i la formació fent que les institucions d’educació i formació siguin més innovadores i que s’adaptin millor a les necessitats d’alumnes i empresaris, així com desenvolupant qualificacions pertinents que se centrin en resultats d’aprenentatge concrets.

-       Oferir una millor combinació de capacitats que estigui més ben adaptada a les necessitats del mercat de treball.

-       Una millor previsió de les necessitats futures en matèria de capacitats.

Els experts creuen que cadascun d’aquests àmbits està interrelacionat, de manera que totes les accions han d’abordar-se conjuntament. A més, no és responsabilitat d’un únic interessat, sinó que cal un esforç concertat de tots els implicats.

L’informe desvela que, malgrat els progressos assolits aquests últims anys, gran part dels europeus encara no estan suficientment capacitats. Quasi un terç dels europeus d’entre 25 i 64 anys d’edat no té qualificacions formals, o les té de nivell baix, i només una quarta part disposa de qualificacions d’alt nivell. A més, aquells que estan qualificats no sempre tenen les capacitats adequades que estan buscant els empresaris, fet que crea desajustos en el mercat laboral. Cal una millor combinació de capacitats transversals i específiques.

Per altra banda, el creixent atur i els desafiaments demogràfics fan encara més urgent solucionar aquest problema.

No obstant això, s’espera que es creïn uns vuitanta milions d’oportunitats de feina en el proper decenni, d’acord amb les darreres projeccions del CEDEFOP, el centre de referència de la UE per a l’educació i la formació professional. D’aquests llocs de feina, quasi set milions seran nous, i la major part d’ells requerirà una mà d’obra altament qualificada.

Antecedents

La iniciativa Noves Capacitats per a Noves Feines es va inaugurar a nivell de la UE el desembre del 2008 amb l’objectiu de crear uns ponts més sòlids entre el món de l’educació i el del treball. La primavera del 2009, la Comissió Europea va designar un grup d’experts sobre formació, capacitats i ocupació de tota la UE perquè proporcionessin un assessorament independent sobre la manera de seguir desenvolupant aquesta iniciativa en el context de la futura estratègia de reforma econòmica de la UE (Europa 2020).

Més informació:

Informe d’experts: “Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara”:

http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=en&catId=89&newsId=697&furtherNews=yes

Comunicat de premsa del CEDEFOP i nota informativa:

http://www.cedefop.europa.eu/EN/news/15221.aspx

http://www.cedefop.europa.eu/EN/Files/9021_en.pdf

Noves Capacitats per a Noves Feines: Ocupació

http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=568&langId=en

Noves Capacitats per a Noves Feines: Educació i formació

http://ec.europa.eu/education/focus/focus2043_en.htm

Vídeo de notícies: Creació de feines ecològiques

http://www.tvlink.org/mediadetails.php?key=61489feda9e3758486af&title=Creating+Green+Jobs&titleleft=Employment

Aumenta la confianza en la Unión Europea en el contexto de crisis económica, el 74% de los ciudadanos españoles cree que la recuperación económica debería ser una de las principales prioridades europeas en los próximos años.

Los resultados finales del último Eurobarómetro (EB 72) para España, realizado durante el otoño del 2009, ya son accesibles. El Eurobarómetro es el sondeo oficial de opinión realizado por la Comisión Europea cada semestre.

La presente edición ha reflejado una mejora respecto a los resultados del Eurobarómetro de verano del 2009.

Estos son las principales conclusiones:

• Uno de cada dos ciudadanos españoles (47%) ha leído, oído o visto algún tipo de información sobre la Presidencia española del Consejo de la Unión Europea. Para tres de cada cuatro, este evento les parece importante;
• Para el 64% de los españoles, formar parte de la Unión Europea es algo positivo. Dos de cada tres afirma que el Estado español se ha beneficiado de esta pertenencia;
• La confianza en el Ejecutivo español ha caído de un 48% el año pasado un 29% en la actualidad;
• Asimismo, aumenta la confianza en la Unión Europea como institución hasta un 56%. Este dato supera en 5 puntos los datos precedentes y está 8 puntos porcentuales por encima de la media de la UE27 (48%);
• Un 40% de los españoles cree que la situación económica de la Unión Europea mejorará en los próximos 12 meses;
• En relación al impacto de la crisis en el mercado laboral, el 62% de los ciudadanos del Estado afirma que lo peor está por llegar;
• Al preguntar por las prioridades de la Unión Europea en los próximos años, un 74% menciona la recuperación económica.

El texto íntegro puede ser consultado en: http://ec.europa.eu/spain/pdf/eb72-espana.pdf

Susana Beltran, Professora agregada, UAB[1]

El Tractat de Lisboa recull per primera vegada, en el seu article 4.2, la referència a l’autonomia local i ho fa en aquests termes: “la Unión respetará la identidad nacional de los Estados miembros también en lo que respecta a la autonomía local y regional[2]”. Aquesta inclusió ha generat expectatives pel mon local, però curiosament la lectura de la clàusula que s’ha fet ha polaritzat una mica el debat entre els que consideren que això suposarà la consolidació definitiva i irreversible de la participació dels ens locals en el procés de construcció europea i els que creuen que no hi haurà canvis importants respecte del que fins ara ja podien fer.

 Uns i altres tenen motius; els que consideren que tot seguirà més o menys com estava no van desencaminats: la participació en el Comitè de les Regions, les consultes formals o informals que els pugui fer la Comissió, la gestió i implemementació de projectes finançats pels fons estructurals es continuaran duent a terme. No es preveu una revolució en aquest sentit que els faculti a prendre decisions directament amb les institucions europees amb una certa independència dels Estats. A més, l’article 4.2 del Tractat de Lisboa es prou clar quan recondueix l’autonomia local al previst en els ordenaments interns (és a dir, no poden fer més del que es disposi en el seu si). Per tant, què hi ha de nou?

 L’altra posició, per contra, valora la inclusió d’aquesta referència en el Tractat de Lisboa ja que és la primera vegada que s’al·ludeix en aquests termes. De fet, la dimensió regional y local no només es contempla en l’article 4.2 sinó també en algunes disposicions del Tractat de Funcionament de la Unió europea, en el  Protocol  núm 2 sobre els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat o en el Protocol núm. 26 sobre els serveis d’interès general; però s’al·ludeix en termes menys compromesos (dimensió, escala, nivell, etc.)  que l’autonomia. I es que la noció d’autonomia local té uns contorns jurídics a nivell europeu i internacional que no tenen les altres expressions.

 Si bé hi ha 27 maneres de concebre l’autonomia local segons cadascun dels països de la Unió també hi ha un marc comú a tots ells:  la Carta europea de la autonomia local de 1985 que és un tractat internacional que actualment obliga a tots els seus membres i resultarà molt valuós per interpretar l’abast de l’ autonomia local previst en el Tractat de Lisboa. No és el moment d’explicar el contingut de la Carta i a més, hi ha excel·lents estudis sobre la mateixa, però si m’agradaria traslladar al lector unes petites reflexions: 

   En primer lloc, la Carta faculta als ens locals a participar en aquells afers que els afectin (per tant, va més enllà del que serien les competències de que disposen) això ja pot obrir un ventall de temes per fer sentir la seva veu a través dels òrgans i institucions europees corresponents.

            En segon lloc, és de valorar que en l’article 4.2 del Tractat de Lisboa s’hagi optat pel terme autonomia local, en comptes d’altres termes jurídicament irrellevants, ja que  es pot considerar que aquesta disposició esdevé un dels principis rectors de la Unió. Només per això, les entitats locals romandran lligades al procés de construcció europea sense possibilitat de marxa enrera.  

            En tercer lloc, els avenços que s’han anat fent en el si de la Unió respecte de la participació dels ens locals reforçats ara, a més a més, per la introducció de l’Objectiu de la cohesió territorial en el Tractat de Lisboa fan del tot imprescindible que el mon local es responsabilitzi d’aquesta oportunitat i la utilitzi! L’autonomia local, al menys a Europa, els empara.

[2] En concret, l’art. 4.2 del Tractat de la Unió europea disposa:

                “La Unión respetará la igualdad de los Estados miembros ante los Tratados, así como su  identidad nacional, inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones   esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad   territorial, mantener el orden público y salvaguardar  la seguridad nacional. En particular, la seguridad nacional seguirá siendo responsabilidad exclusiva de cada Estado miembro”.

 Versió consolidada del Tractat  de la Unió europea, DOUE C 115/01, 9 de maig de 2008.